Per començar vull deixar clar que personalment crec que la competició no és en absolut dolenta i que ha estat estigmatitzada en els darrers temps. És un fet natural en l’evolució dels nens i nenes, que primer competeixin amb ells mateixos i després es comencin a comparar amb els seus companys , com a pas previ a competir.
“La competició no és dolenta,
tot depèn de l’ús que se’n fa de ella”
Hem d’entendre la competició com una eina més per a la formació dels nostres jugadors. Portat a l’extrem, en els més petits, el partit seria l’entrenament del cap de setmana. Hem d’anar introduint progressivament les rutines del dia de partit i els hàbits de la competició.
L’objectiu prioritari no és guanyar si no créixer com a jugador gràcies a ella. Per tant la competició ha de ser educativa i és igual o més important saber guanyar que saber perdre amb fair-play (respecte per l’altre equip).
Una bona competició per a ser educativa ha de tenir un bon balanç de victòries i derrotes. No ens serveix una lliga en la que sempre guanyem amb facilitat ni una en la que sempre perdem de pallissa.
Si ens ho mirem amb certa perspectiva, la competició està mal dissenyada si només ens centrem en els resultats, ja que de tots els equips, només un quedarà campió i serà feliç i la resta quedaran tots frustrats. Hem de fer tots els possibles per a no caure en aquest parany.
La clau està en creure de veritat en que si treballem i fem les coses bé, dintre del partit, tindrem moltes més opcions de guanyar, tenint en compte sempre el nivell del rival al que ens enfrontem, que també vol guanyar.
Un tema molt important és com distribueixes els minuts de joc entre tots els jugadors i en quins criteris et bases. Els has de deixar clars i ser just en la seva aplicació. Tot i això tindràs pressions de l’entorn que hauràs de saber gestionar.
Pensa que al partit, el percentatge d’informació que capten els jugadors de la pista és mínim – hi ha que parlar més amb els nens que estan a la banqueta que no amb els que estan jugant -. Un aspecte col·lateral a controlar és la intervenció dels pares sobre el seu fill quan està jugant, han d’entendre i acceptar que l’entrenador ets tu i si hi ha correccions tècniques a fer, en a tu et corresponen.
Has de parlar amb els teus jugadors de la figura de l’àrbitre i del coneixement del reglament de joc. En aquest tema no està malament, si pots, que facis una tasca educativa també amb els pares i mares. El missatge primer a transmetre, és que l’àrbitre – habitualment un noi o noia jove – també està aprenent i en formació. Quan l’àrbitre xiula i el joc s’atura has de crear l’hàbit de que els jugadors el mirin, per saber què ha xiulat i començar a familiaritzar-se amb la senyalització. És un bon moment també per a ensenyar el reglament als jugadors que estan a la banqueta.
“Ensenya el reglament com un fonament més del joc”
Com a educador has de ser un bon model amb la relació que estableixes amb els àrbitres. El meu consell seria que només et dirigeixis a ell quan hi ha una aplicació errònia del reglament però no cal que ho facis quan es tracta d’un criteri de apreciació – per exemple, si es falta o no – per que això és la seva tasca i sempre mana el seu criteri. No cal dir, que sempre t’hi has de dirigir d’una manera educada i respectuosa.
“A les categories inicials l’àrbitre és un noi o noia que també està en formació. Ajuda’l.”
Al final del partit, ensenya als jugadors tant a saber guanyar com saber perdre d’una manera respectuosa amb el rival. Fes que els teus jugadors s’acomiadin dels rivals amb una encaixada de mans.
A l’acabar el partit no és el millor moment per a parlar amb els jugadors sobre com ha anat, deixa-ho reposar i si cal en parleu al primer entrenament de la setmana. Quedat amb les coses que l’equip ha fet bé i reforça-les i un aspecte que s’ha de millorar i el defineixes com a objectiu pels següents partits.
En aquestes etapes més inicials oblida’t de portar plantilles o estadístiques de seguiment del rendiment individual dins del partit.
Malauradament alguns pares ja les porten ells i li passen la informació al fill. A nivell personal sí que està bé que portis un seguiment dels minuts que està jugant cada nen i nena al llarg de la temporada. En podràs treure conclusions que t’ajudaran en la direcció del teu equip , també, per a quan vinguin uns pares amb la queixa de que el seu fill no està jugant.
