El procés de formació d’un jugador o jugadora dura anys, i per tant no s’obtenen resultats immediats. Cada un te la seva pròpia velocitat d’aprenentatge. Uns incorporen els fonaments tècnics i els conceptes de joc amb certa facilitat i d’altres necessiten més temps. Però, no per aquest motiu, ni cap altre, hi ha que descartar a ningú. A vegades un jugador dels que li costa més al principi i està per sota en la corba mitja, després – al final de la formació – acaba per damunt de tots els altres.
A l’hora de definir les etapes, la idea és veure en funció de la seva maduració, quin basquetbol poden jugar i que el seu joc vagi creixent d’una manera natural.
Aquestes etapes son orientatives i totalment obertes.
No son compartiments estancs , en funció de cada cas es pot avançar o retardar el procés.
Sí que orienten sobre el què hem d’ensenyar primer i què després. Molts dels entrenadors associem l’evolució dels jugadors, no a etapes o fases si no a les categories en que està organitzat el nostre joc. Com que hi ha molts entrenadors que ho demanen, intentaré establir una relació aproximada i genèrica entre aquestes etapes i les categories, malgrat el risc que això comporta.
Hi ha, per mi, dos preceptes a tenir molt en compte:
. la seguretat:
No hem de plantejar cap tasca que pugui lesionar o anar en contra de l’evolució madurativa dels nens i nenes. Un exemple seria, no fer càrregues de pes damunt de la columna vertebral, pel risc que comporta de lesió i a més per que pot aturar el creixement.
. no generar frustració:
No hem de proposar mai tasques que els jugadors no puguin resoldre. Un exemple, seria plantar una defensa zonal a premini ja que els nens difícilment poden llançar a cistella des de una llarga distància, ni tenen prou desenvolupat el joc d’associació.
Proposta d’etapes.
- Etapa d’iniciació (escola pura i premini)
Ha de ser una escola del moviment. Els fillets i filletes han d’experimentar tots els tipus de desplaçaments i patrons motors emprant diferents mòbils – un d’ells la pilota-.
Han de començar a practicar els fonaments bàsics del bàsquet, tant en atac com en defensa, d’una manera global i fent-ne moltes repeticions. La sessió d’entrenament ha d’estar plena de moviment i activitat. Una bona eina son els jocs. En atac el concepte general de joc ha de ser “marxar de la pilota”. El joc d’equip sol ser de predomini individual.
- Etapa d’assoliment i perfeccionament inicial (mini)
Un cop ja iniciats s’ha de fer una bona feina per aposentar el que han après. Quan els fonaments bàsics que han après d’una manera global cal ara fer un treball cuidant els detalls de la tècnica individual (perfeccionament inicial). És molt important que a l’acabar aquesta fase els patrons motors incorporats siguin correctes , sense vicis. Han de tenir ben incorporats tots els fonaments bàsics del bàsquet. Es poden seguir fent jocs i també exercicis enfocats al bàsquet. En el joc d’equip ha de començar a aparèixer el joc d’associació.
- Etapa de readaptació als canvis (preinfantil i infantil)
Entrem ara en una etapa totalment influenciada pels canvis.
Les nens solen anar avançades en aquest procés.
Canvis corporals deguts a la pubescència i, també, canvis estructurals al canviar de pista, cistella i pilota.
L’objectiu prioritari d’aquests dos anys passa per readaptar tot el que han après fins a mini, a aquests canvis.
Paral·lelament al joc individual i mantenint encara el concepte general de joc de “marxar de la pilota” anem introduint els elements bàsics del joc reduït: tall, porta enrere, passar i tallar, passar i canviar de posició. En la meva planificació encara no introdueixo el treball dels bloquejos.
Emprem encara els jocs i cada cop més exercicis de bàsquet amb transferència després al joc 5c5.
- Etapa de perfeccionament i tecnificació (cadet)
A partir d’aquí comença ja la construcció del que serà el jugador i jugadora adults.
A nivell físic seran uns anys molt importants per a la construcció física amb un bon treball de força i de les altres qualitats físiques bàsiques.
A nivell general els fonaments estaran ja molt a prop del que seran en l’edat adulta. És, per això, molt important el treball de tecnificació, entès com a polir el gest tècnic, augmentar la velocitat d’execució i treballar la seva aplicació en situacions reals de joc.
En el joc reduït introduïm els bloquejos – canvia el concepte general de joc de “marxar de la pilota” – i comencem a treballar situacions amb un o dos jugadors interiors. La defensa en zona i els conceptes generals de com atacar-la prenen presència.
- Etapa d’especialització (Júnior)
Es pot començar a augmentar el treball més específic. No pensant en posicions de joc si no en les tasques que el jugador és capaç de desenvolupar en el joc. Primer millorar les que té incorporades i després introduint-ne de noves.
El treball físic segueix sent primordial arribant ja al que seria el 80% de les qualitats físiques absolutes.
A nivell tècnic el jugador estarà molt a prop del que serà el seu nivell adult i a nivell tàctic ha de conèixer totes les situacions del joc.
Acabada aquesta etapa s’ha d’estar preparats per a rendir a bon nivell dintre de la competició. - Etapa de rendiment
El treball de formació ha de seguir present – la formació no s’atura mai – però ara ja cerquem el rendiment dins la competició, contrastant les nostres capacitats amb les dels jugadors rivals.
IDEES FORÇA
- Aquestes etapes son orientatives i totalment obertes.
- No son compartiments estancs , en funció de cada cas es pot avançar o retardar el procés.
- Dos preceptes bàsics: la seguretat i no generar frustració
- Proposta d’etapes:
o Etapa d’iniciació (escola pura i premini)
o Etapa d’assoliment i perfeccionament inicial (mini)
o Etapa de readaptació als canvis (preinfantil i infantil)
o Etapa de perfeccionament i tecnificació (cadet)
o Etapa d’especialització (Júnior)
o Etapa de rendiment
Article d’en Joan Junoy
