Hem de tenir clar que l’ensenyament i l’aprenentatge van sempre lligats, tenen una retroalimentació i,a més, funcionen en un sentit bidireccional. Et quedaràs sorprès de la quantitat de coses que aprendràs dels teus petits jugadors i jugadores. Des del primer dia veuràs que el teu grup no és gens uniforme, en cap sentit. I que aquest serà un dels teus grans reptes com a entrenador.
“Has de partir del principi que cada nen i nena té la seva pròpia velocitat d’aprenentatge”
“Uns jugadors ja han après i incorporat uns recursos, i els altres encara estan en procés de fer-ho”
En general, per la pròpia naturalesa humana, és fàcil ser víctimes dels nostres prejudicis – és a dir judicis anticipats -. No facis anticipacions de si un jugador aprendrà una cosa d’una manera fàcil, li costarà molt o serà incapaç d’integrar-ho, o del nivell que assolirà cada un dels jugadors, abans de posar-te a treballar amb ells. Això pot condicionar enormement el teu grau d’implicació i acabaràs caient en la profecia autocomplerta. Vaja, que amb els que hi creus t’implicaràs a totes i et creixeràs en les dificultats i amb la resta abaixaràs els braços només aparèixer la primera dificultat.
Dels psicòlegs esportius amb els que he treballat, he après aquestes dues coses que ara et transmeto:
– 1) Pels més menuts – escola pura i premini – esforç és igual a fer-ho bé. Només amb l’esforç estan contents i satisfets. No es plantegen res més, encara no es comparen amb els altres. Per tant, com a entrenador, no entris a valorar, encara, si ho fan bé tècnicament. Fes que ho facin moltes vegades de manera divertida i no t’oblidis mai del reforçament positiu. Quant al reforçament fes-lo immediatament després de l’acció; si deixes passar massa temps perd el seu valor.
– 2) Què és el que els enganxa al basquetbol, quan son una mica més grandets
1er: El mestratge – prendre consciència que estan aprenent, que els hi surten les coses i que cada cop ho fan una mica millor. Que estan progressant.
2on: El reforçament positiu dels adults significatius per a ells: primer l’entrenador i després els pares, per aquest ordre – A mini, comencen a comparar-se amb la resta dels seus companys i emergeix la competició, d’una manera natural amb els propis companys.
Factors que enganxen els més petits al basquetbol:
1. “Prendre consciència que estan aprenent – Mestratge”
2. “Reforçament positiu dels adults significatius: primer l’entrenador i després els pares, per aquest ordre”
En aquestes etapes és molt importat l’aprenentatge per imitació, és vital. Això implica que com a entrenador has d’exemplificar molt i oferir-les-hi bons models.
És molt important que s’ho segueixin passant molt bé. D’aquí la importància del joc com a eina d’entrenament. Que surtin de l’entrenament amb unes ganes boges de tornar el proper dia.
Com que ja vas introduint normes dins la sessió d’entrenament i pel grup, has de ser molt just i això vol dir que les normes son iguals per a tothom. Quan estiguis a punt de fer una excepció amb un jugador determinat pensa que d’una manera indirecta estàs sent injust amb la resta.
Quant a la tècnica, per exemple, el procés d’ensenyament/aprenentatge passa per diferents etapes i no és mai un procés lineal en progressió ascendent. Pensa més en una progressió en escala, en la que hi ha moments en que es puja un esglaó, d’altres en que s’està una estona al replà i fins i tot, a vegades, cal baixar un esglaó per agafar forces i pujar-ne després dos de cop.
Les etapes, sense ser uns compartiments estancs, van de la fase d’iniciació, a la d’incorporació o assentament, per evolucionar després a la de perfeccionament mitjançant els processos de tecnificació i posterior especialització. Per seguir aquest procés es necessita molt de temps i varia en funció de la velocitat d’aprenentatge de cada nen o nena.
“Etapes en el procés d’aprenentatge”:
1. Iniciació
2. Incorporació i assentament
3. Readaptació als canvis corporals i estructurals
4. Perfeccionament: tecnificació i especialització
5. Rendiment
“Moltes vegades el treball d’una temporada es recull a la següent”
Pensa que primer han de fer el que estan aprenent a la sessió d’entrenament i sense oposició, després amb defensa i una passa més serà en el joc 5c5 a l’entrenament. Passa un temps fins que ho hagin integrat i es veuen capaços de fer-ho a un partit el cap de setmana.
“Una de les principals virtuts d’un entrenador de formació és “la paciència”
IDEES FORÇA
– Ensenyament i aprenentatge van sempre lligats
– Cada nen i nena te la seva pròpia velocitat d’aprenentatge
– Pels més petits, esforç és igual a millora
– Les millors eines per enganxar-los són el mestratge i el reforçament positiu
– Com que aprenen molt per imitació els hi has d’oferir bons models
– L’aprenentatge no segueix una línia recta ascendent si no que és més en escala
– Moltes vegades el treball d’una temporada es recull a la següent
